17 ago 2015

Benimassot, carrer de Frau

Per als veïns del carrer de Frau de Benimassot,
especialment per als Gilabert i els Mora.



Benimassot, carrer de Frau.

És agost i la gent torna al poble.
Els carrers, silenciosos a l´hivern,
s´omplin de crits, retrobaments i rialles.
Un any fa que no ens veiem, però és com ahir.
Milers de quilòmetres ens separen tot l´any,
però ara de ma casa et veig a tu, dins la teua,
i veig com prepares l´arròs per a tots els teus.

El carrer és el nostre saló comú: tot són portes obertes.
Els xiquets juguen al carrer mentre els majors
xarren sobre la vida a la gran ciutat.
Les veïnes entren i ixen de les cases com abans,
com feien quan el poble estava ple de gent.

La processó passa un any més i els músics, ja amb canes,
tornen a fer la ronda amb les autoritats amb el mateix pasdoble de sempre.
Hi ha sopar a la plaça i ball a mitjanit
 i pujarem a Serrella, com sempre hem fet.
Tu ho veus i et sembla bé. Per uns dies tot és com abans,
sense ser-ho de veritat. Perquè has canviat. Tots hem canviat. 
El poble ha canviat.

I arribarà setembre novament, emportant-se la gent
que al poble ha tornat, també a tu,  
deixant cases buides que es calfen per Tot Sants , Nadal i Reis,
 quan tornarem novament per fer olives.
 El bancal ens fa retrobar-nos amb la terra, 
terra treballada per tantes anònimes mans abans que tu i jo.

I tornaràs a eixe poble que és bressol i origen de tantes coses
compartides, viscudes, recordades, maleïdes...