TORNE A TU

Poesía inspirada en la festa que se´ns apropa als contestans...

 

TORNE A TU

Quan ja l´ombra hivernal és oblidada per tothom,

quan els rajos del sol en càlida abraçada ens envolten,

quan la inesperada pluja beneix la terra i li dóna vida,

jo torne a Tu.

 

Quan al poble es barregen hieràtiques vestes i colorits mantells,

quan el funest ritme del tabal acompanya el teu Fill,

quan els fins ciris recorren un any més els carrers,

jo torne a Tu.

 

Quan el savi cicle de la vida ens renova un any més,

quan de sobte torna el fill al poble sabent-se estimat,

quan la iaia vist la néta davant la mare, qui recorda la tendra infantesa,

jo torne a Tu.

 

Quan et mostres davant nosaltres, Serena, Tranquil·la,

quan milers de rostres alcen la perduda mirada per vore´t,

quan tant rebombori i pompa ho emboliquen tot,

jo torne a Tu.

 

Torne a Tu mostrant el que sóc, despullat, obert, net.

Torne a Tu de forma íntima, sense crits ni altaneries supèrflues.

Torne a Tu de forma natural, ni forçada ni exhibida.

Torne a Tu perquè estàs, perquè estic, perquè crec.

 

Torne a Tu, Mare de Déu, torne a Tu...

TEMPS DE FIRA

Amb l´enyor que evoquen els dies de Fira, esperada per tots amb tanta gana!

Quan l´octubre se´ns fuig com aigua entre dits,

quan la nit visita el poble mentre els menuts berenen

i cobreix de silenci els carrers, on sols parlen els fumerals,

quan busques a l´armari l´abric insubstituible,

és temps de Fira.

Quan el poble va omplint-se de casetes al Passeig,

quan l´escola despedeix els alumnes impacients,

quan torna  aquell amic que no veies feia  temps,

quan rasques la vidriola per vorer si tens diners,

és temps de Fira.

Quan voreres i bancals són els nous aparcaments,

quan escoltes pel carrer diferents i nous accents,

quan els ulls se´n van darrere de les coses que no tens,

quan arribes a ta casa esgotat però content,

és temps de Fira.

Quan els fills emocionats ens agafen de la mà

perquè el tren de la bruixa voler visitar.

Quan les bandes i corals, les dolçaines i els tabals

fan concerts i ens ofereixen gran riquesa cultural,

és temps de Fira.

La Fira és Cocentaina, i Cocentaina la vol com una filla.

Un miracle renovat que se´ns mostra per Tots Sants,

contrapunt d´altre Miracle, que vivim passat mig any.

Forta llavor que  va plantar el  rei Cerimoniós,

llavor amb vora set segles de caminar fatigós

i que gràcies a tot un poble, ara és  arbre grandiós.

LA VISITA

El bate, «¡Eso, bate!», se le resbalaba de las manos pringosas de aceite mientras todo el equipo, alterados por la noticia, ordenaba frenéticamente la cocina sin dejar de pensar en la que se les venía encima. 

Los camareros limpiaban mesas y botelleros empapados de sudor. Había nervios en el local. Faltaban ocho minutos para las once. Poco antes, el jefe, con su sempiterna sonrisa, dijo casi sin querer al pinche de prácticas que venía "un chico con escote o algo así".

—¡Chicote, Chi-co-te!— le dijo el Chef, mientras comprobaba que, efectivamente, el horno no estaba para bollos.

Benimassot, carrer de Frau

Per als veïns del carrer de Frau de Benimassot,

especialment per als Gilabert i els Mora.

Benimassot, carrer de Frau.

És agost i la gent torna al poble.

Els carrers, silenciosos a l´hivern,

s´omplin de crits, retrobaments i rialles.

Un any fa que no ens veiem, però és com ahir.

Milers de quilòmetres ens separen tot l´any,

però ara de ma casa et veig a tu, dins la teua,

i veig com prepares l´arròs per a tots els teus.

El carrer és el nostre saló comú: tot són portes obertes.

Els xiquets juguen al carrer mentre els majors

xarren sobre la vida a la gran ciutat.

Les veïnes entren i ixen de les cases com abans,

com feien quan el poble estava ple de gent.

La processó passa un any més i els músics, ja amb canes,

tornen a fer la ronda amb les autoritats amb el mateix pasdoble de sempre.

Hi ha sopar a la plaça i ball a mitjanit

 i pujarem a Serrella, com sempre hem fet.

Tu ho veus i et sembla bé. Per uns dies tot és com abans,

sense ser-ho de veritat. Perquè has canviat. Tots hem canviat. 

El poble ha canviat.

I arribarà setembre novament, emportant-se la gent

que al poble ha tornat, també a tu,  

deixant cases buides que es calfen per Tot Sants , Nadal i Reis,

 quan tornarem novament per fer olives.

 El bancal ens fa retrobar-nos amb la terra, 

terra treballada per tantes anònimes mans abans que tu i jo.

I tornaràs a eixe poble que és bressol i origen de tantes coses

compartides, viscudes, recordades, maleïdes...