Dedicat a la gent de Cocentaina, el meu poble...
El meu poble és com el teu,
mai millor, tampoc pitjor.
El meu poble és eixa gent
que pateix amb mi el dolor.
Visc a un poble ben
parit,
vell,
tossut, d´amics farcit.
D´arrels
fortes i marcades
per l´esforç, que no és de bades.
El meu poble ha crescut
sota l´ombra d´un castell.
Ibers, àrabs, cristians vells
tots ells viure ací han volgut.
El meu poble té Patró
i també Mare de Déu.
Un convent de franciscans
i clarisses vora El Pla.
El meu poble té creients,
en Jesús-Mare de Déu.
Al meu poble hi ha altra gent
que ni en l´un ni en l´altra creu.
Si vols creure, fes com jo.
Creu amb Déu i amb la
raó.
Al meu poble tu pots fer-ho
i no cal pedir perdón.
Criticons i devanits
ací sempre en trobaràs.
També
humils i moderats,
erudits i il·lustrats.
Liberals amb cap alçat,
esquerrans
d´ací i d´enllà.
I també molts ignorants
que ara tornen, ara van.
Gent que fila, gent que cava
a les hortes prop de Fraga.
Gent que cuina pericana,
gent que fa l´oli daurat.
Vinaters,
fusters i dones
amb barselles
al mercat.
Bons festers, café-licor
i Mentira a la
calor.
Les festeres, decidides,
formen totes devanides.
I en Quaresma són els Nanos
qui alegren les nostres vides.
El meu poble és l´estiu
i els seus
Moros i Cristians.
El meu poble és la tardor
a la Fira de Tots Sants.
El meu poble és l´hivern
amb dolçaina per Nadal.
El meu poble és primavera
amb Mareta a qui
venera.
El meu poble és senzill.
Es un més d´entre huit mil.
Té defectes, té virtuts.
I et voldria vore a tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario