Amb l´enyor que evoquen els dies de Fira, esperada per tots
amb tanta gana!
Quan l´octubre se´ns fuig com aigua entre dits,
quan la nit visita el poble mentre els menuts berenen
i cobreix
de silenci els carrers, on sols parlen els fumerals,
quan busques a l´armari l´abric insubstituible,
és temps de Fira.
Quan el poble va omplint-se de casetes al Passeig,
quan l´escola despedeix els alumnes impacients,
quan torna aquell amic que
no veies feia temps,
quan rasques la vidriola per vorer si tens diners,
és temps de Fira.
Quan voreres i bancals són els nous aparcaments,
quan escoltes pel carrer diferents i nous accents,
quan els ulls se´n van darrere de les coses que no tens,
quan arribes a ta casa esgotat però content,
és temps de Fira.
Quan els fills emocionats ens agafen de la mà
perquè el tren de la
bruixa voler visitar.
Quan les bandes i corals, les dolçaines i els tabals
fan concerts i ens ofereixen gran riquesa cultural,
és temps de Fira.
La Fira és Cocentaina, i Cocentaina la vol com una filla.
Un miracle renovat
que se´ns mostra per Tots Sants,
contrapunt d´altre Miracle, que vivim passat mig any.
Forta llavor que va
plantar el rei Cerimoniós,
llavor amb vora set segles de caminar fatigós
i que gràcies a tot un poble, ara és arbre grandiós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario