29 mar. 2016

TORNE A TU

Poesía inspirada en la festa que se´ns apropa als contestans...
 
TORNE A TU

Quan ja l´ombra hivernal és oblidada per tothom,

quan els rajos del sol en càlida abraçada ens envolten,

quan la inesperada pluja beneix la terra i li dóna vida,

jo torne a Tu.

 

Quan al poble es barregen hieràtiques vestes i colorits mantells,

quan el funest ritme del tabal acompanya el teu Fill,

quan els fins ciris recorren un any més els carrers,

jo torne a Tu.

 

Quan el savi cicle de la vida ens renova un any més,

quan de sobte torna el fill al poble sabent-se estimat,

quan la iaia vist la néta davant la mare, qui recorda la tendra infantesa,

jo torne a Tu.

 

Quan et mostres davant nosaltres, Serena, Tranquil·la,

quan milers de rostres alcen la perduda mirada per vore´t,

quan tant rebombori i pompa ho emboliquen tot,

jo torne a Tu.

 

Torne a Tu mostrant el que sóc, despullat, obert, net.

Torne a Tu de forma íntima, sense crits ni altaneries supèrflues.

Torne a Tu de forma natural, ni forçada ni exhibida.

Torne a Tu perquè estàs, perquè estic, perquè crec.

 

Torne a Tu, Mare de Déu, torne a Tu...

No hay comentarios:

Publicar un comentario