Elogi dels amics

Les persones necessitem els amics. Jo tinc la sort de tindre´n un bon grapat.

Per als meus amics. Per voler ser-ho.

 

Amics de bons  jo un grapat tinc

amb qui romandre ací vivint.

Amics de poble i de capital:

tots em fan bé, cap em fa mal. 

 

Amics d´escola amb qui jugava

llargues jornades a prop de Fraga.

Amics de ratlla amb qui he arrancat

Diana i Entrada Passeig avall. 

 

Amics de feina, amb qui el treball

és un gran goig de veritat.

Amics a l´ordre dels franciscans

amb qui orar a Sant Damià.

Amics  qui un dia vàren sofrir

lliçons de qui ara un poema escriu.

Amics que vénen, amics que van.

La vida ens porta ací i enllà. 

 

Amics d´arxiu, amics festers

amb qui la Festa sembla un verger.

Amics de colla de dolçainers

amb qui el tabal sóna tant bé!

Amics d´esport amb qui el futbol

és amistat (però amb pocs gols).

Amics de serra amb qui xarrar

al cim més alt l´any començat.

 

Amics de dretes, amics beatots.

Amics d´esquerres, amics rojots.

Amics que canten belles cançons

i fan la nostra vida millor.

Amics que tenen fillets com jo

i per les nits no dormen molt.

Amics matxutxos i ben forrats

que porten vides de marajàs.

 

Amics de sempre, amics recents.

Tots fan remoure´m els sentiments.