Intent de poesia dedicada als veïns i veïnes del barri del
Raval de Cocentaina, qui mantenen viva la tradició de la Festa dels Nanos,
sempre a meitat de Quaresma.
Al Raval hui estan de festa, és un dia gran
perquè els Nanos, un any més, la sàtira fan.
Sonen les dolçaines quan ja l´hivern se´ns va...
Notes fortes que trenquen la sesta quaresmal.
Vells draps que les dones guarden cada any
veuen com els dolçainers les van a visitar.
I amb ells, la gent que gosa pujar
a l´antiga morería, al barri del Raval.
Al Raval hui estan de festa, és un dia gran
perquè els Nanos, un any més, la sàtira fan.
Nanos els criden des d´un temps passat.
Són la veu del carrer, la que no es pot callar.
Nanos que miren el pas dels vianants.
Qui mira a qui? Jo no ho tinc clar.
Al Raval hui estan de festa, és un dia gran
perquè els Nanos, un any més, la sàtira fan.
L´alcalde que mira posant bon semblant,
la nota que diu "un Raval oblidat".
La tia Pepica, que és molt ressalà
convida al polític a un bon entrepà.
Ací cap se´n lliura, hi ha tarta per tots.
Banquers,
jeriflautes, targetes on black:
de dretes, d´esquerres, d´ací i d´enllà.
tots cauen amb gràcia, tots reben lliçó
d´uns Nanos que parlen amb retolador.
Al Raval hui estan de festa, és un dia gran
perquè els Nanos, un any més, la sàtira fan.
Al Raval hui puja gent que no sol tornar
fins que per Fira o per Festes el gossa xafar.
La dolçaina i les danses amb ritme templat
fan reviure memòria d´un temps ja llunyà.
La memòria d´un poble que és soldat ras
i que, si volguera, podria ser capità.
Al Raval hui estan de festa, és un dia gran
perquè els Nanos, un any més, la sàtira fan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario