Per als veïns del carrer de Frau de Benimassot,
especialment per als Gilabert i els Mora.
Benimassot, carrer de Frau.
És agost i la gent torna al poble.
Els
carrers, silenciosos a l´hivern,
s´omplin de
crits, retrobaments i rialles.
Un any fa que no ens veiem, però és com ahir.
Milers de
quilòmetres ens separen tot l´any,
però ara de ma casa et veig a tu, dins la teua,
i veig com
prepares l´arròs per a tots els teus.
El carrer és el nostre saló comú: tot són portes obertes.
Els xiquets juguen al carrer mentre els majors
xarren sobre la vida a la gran ciutat.
Les veïnes entren i ixen de les cases com abans,
com feien quan el poble estava ple de gent.
La processó passa un any més i els músics, ja amb canes,
tornen a fer la ronda amb les autoritats amb el mateix
pasdoble de sempre.
Hi ha sopar a la plaça i ball a mitjanit
i pujarem a Serrella, com sempre hem fet.
Tu ho veus i et sembla bé. Per uns dies tot és com abans,
sense ser-ho de veritat. Perquè has canviat. Tots hem canviat.
El poble ha canviat.
I arribarà setembre novament, emportant-se la gent
que al poble ha tornat, també a tu,
deixant cases buides que es calfen per Tot Sants , Nadal i Reis,
quan tornarem novament per fer olives.
El bancal ens fa retrobar-nos amb la
terra,
terra treballada per tantes anònimes mans abans que tu i jo.
I tornaràs a eixe poble que és bressol i origen de tantes
coses
compartides, viscudes, recordades, maleïdes...
