DOLÇA MARIOLA

 

 

Per a la nostra serra Mariola, esperant que la verdor torne a cobrir-la.

Poema llegit al IXé Concert d´Estiu de la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet

Cocentaina, 5 d´agost de 2012

 

Ets la serra de les fonts,

de carrasques i de flors.

Ets la serra dels barrancs,

de les caves i els voltors.

Ets la serra de set pobles

de la gent que viu amb tu.

Ets la serra d´una terra

que et voldrà més que ningú. 

Dolça Mariola, serra verda

d´inesgotables brolladors.

Tot un poble que és  ta casa

invocar-te ara vol.

Creu i lluna tots tindrem

en l´agost que ara encetem.

Però a tu, altiva i forta

tots plegats et recordem.

Tu que ens obris, generosa,

el rebost del teu terreny.

Tu que ara, esquilmada,

has sofert el foc dolent.

 

Quan la Festa Contestana

tu comences a escoltar

cada nota i cada arma

per a tu clamen enguany.

Dolça Mariola, serra de tots,

 teues cendres, nostres són.

Quan tu rius creixen els arbres,

Quan tu plores, plora el poble.

 

Mal Passet  la gent ens crida,

nostre nom tu ens has deixat

i les flames, ves per on!

aquest lloc han respectat!

 

I segur que dins d´uns anys,

el tabal i la dolçaina

al Palau seguim  tocant,

tu, com sempre, verda i forta

al costat nostre estaràs.


Si voleu escoltar aquest poema amb la música de la colla
Mal Passet de Cocentaina, feu clic ací