MONÒLEG FESTER
Escrit
després de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina del 2011.
No
sé si alguna volta vos heu parat a pensar en el que significa ser fester. Molt
bé: m´alegra que la vostra resposta siga NO, perquè jo tampoc. Era per veure si algú que, per
casoalitat ho ha pensat alguna volta, pot ajudar-me a entendre perquè collons ens gastem la paga
d´un mes en 4 dies...però no en 4 dies d´hotel de 5 estrelles, sense fer res,
ben menjadets, amb una tumbona i una bona piscina, massatge per ací, spa per allà, amb camareres que et
porten tot allò que els demanes (perquè que et porten tot allò que estàs
pensant és impossible).
No.
En festes de Cocentaina, en agost, més bé són 4 dies a 34 graus, portant calces
i capa de llana, un xupetí per on no transpiren ni els paràsits i tenint 28
minuts per esmorzar i tornar a vestir-te per anar al següent acte. 28 minuts,
eh? Que en les passades festes ho vaig cronometrar…que vam acabar la Segona Dianala
Junta de Festes posa que hem d´estar al carrer Major a les
12.07…va…va…aneu vestint-se…que ens cridaran l´atenció”.
Caguen tot. O siga, que estic amb un tròs de
xulla a la boca, el tròs de pa a la mà esquerra i el got de vi a la dreta este em diu que hem d´estar al carrer Major a
les 12.07? Però açò què són, festes o l´horari intermiedio previsto por la organización de la Vuelta Ciclista a
Espanya?
Així
que ale! Altra volta les calces de llana cap amunt. I tots amb la xulla a la
gola Passeig cap avall a fer l´ofrena…Bueno, a acompanyar a qui va a fer l´ofrena,
perquè la majoria dels festers quan arribem a la plaça Santa Maria fem com
l´Euro en el futur: desaparéixer.
Si,
amics. Les festes, tant esperades. Tot l´any descontant els dies per a que
vinga agost…i sempre escolte el mateix. El Dia L´Olla sempre hi ha algú que et
diu: “Però si ja estan acabant-se…” . Un moment, per favor: com que “ja estan
acabant-se”. Com pot estar acaban-se la festa si…
1r. He de bufar-me depressa per tindre temps després
de la volteta de l´olla per tornar a bufar-me.
2n.
He d´anar a casa a les 6 del matí a vestir-me mentre acabe de convéncer al
formador de la Diana
que vull arrancar-la jo.
3r.
He d´anar a vore l´Ambaixada del Contrabando perquè este any diuen que Molineta
i Albero parlen.
4t
He d´anar a la filà a dinar, tornar-me a bufar per poder seguir sense dormir.
5é.
He d´estar a la filà 1h abans d´eixir a l´entrà per a que Paqui em pinte la
cara (per cert, que millor que em pegue dues passades perquè lo blanca que la
tindré…la cara, eh? la cara…)
6é.
He d´eixir a l´Entrà, previament havent negociat formar un tram de Passeig. I
perquè em pillen d´empalmó, que si no l´entre al Pla…
7é.
Amb 2 dies sense dormir, bufat com una rata, els braços tremolant per aguantar
la llança i l´escut, amb més fam que un vegetarià en una lleonera…ara va i
resulta que, com quasi tota la filà es queda al Pla per vore l´Abanderat, no
sopem fins la 1 de la nit. Fins la 1 de la nit!No res, que en eixos moments,
l´únic que em segueix la conversa és Berto Bola…la
presència del qual s´agraeix de forma especial. Quin gran personatge Bertet: sempre està ahí. Algun dia hauré
de moure una proposta festera per declarar-lo “patrimoni contestà de la festa”.
Bueno: sense lo de la festa. Simplement “patrimoni contestà".
I
tot açò als dos primers dies de festa i sense ser any de càrrec…o siga, que
encara queda el 50% restant…Com pot dir la gent el dia l´olla que “ja estan
acabant-se"?
Si amics. La
festa no dóna treva. Jo crec que la guerra en època medieval seria
alguna cosa semblant a les filaes d´ara…Eixe ritme sense descans, el Cap de
Filà manant com un sargento, els
festers d´aci cap allà obeint ordres, agafant armes, posant pòlvera al trabuc…Que
ja em torne a vorer al Cap de Filà amb el cronòmetre a la mà: “Va, amics,
ànims: entre tots ho aconseguirem…va…teniu exactament 42 segons per carregar
els trabucs…així disparem de forma sincronitzada…” Si les filaes semblem més la
tropa auxiliar d´infanteria ligera de Napoleón que un grup de
borratxos-ociosos-pagans! Si ara resulta que els festers, a festes, perdem pes!
Perquè eixe és altre tema de conversa, especialment l´última nit: el pes.
A
quanta gent li heu sentit dir que guanya pes a les festes? A pocs…a pocs…Jo
sempre perd entre 2-3 kilos…Si les
festes, a banda de Falange, són un dels millors remeis per fer règim, de
veritat! Els dietistes, a les seues herboristeries, haurien d´incloure junt amb
la “dieta de la alcachofa”, la "dieta del festero de Cocentaina”…Que si!
Amb la primera perds entre 6-8 kilos per mes. Amb la segona, en 4 dies perds 3kg…Imagineu-vos si repetirem les festes
cada cap de setmana al llarg d´un mes. Insuperable.
Si.
Les festes…sempre esperant-les…I sempre les mateixes xarrades, com la que cada
any em diu eixe fester cristià el dia de l´Alardo, amb veu tontorrona: “enguany tampoc aneu a guanyar-mos…saps?” Que
tu penses: "altra volta? O siga: no tens res millor què dir?"
Ja
sé que no anem a guanyar, ja ho sé…Mare meua la que s´armaria si guanyarem els moros. Ja em veig el titular de
La Gaceta: “CONCENTAINA SE RINDE AL ISLAM”. I com a subtitular: “Los festeros
cristianos, traicionando las gestas logradas otrora por Don Pelayo y El Cid, claudican como cobardes
borrachos ante el empuje sarraceno. A partir de ahora, San Hipòlito passarà a
llamar-se “Al-Hipolitiyya”.
Bé,
al menys eixiriem en primera plana nacional…Tal volta hauriem de fer alguna
barbaritat per ser notícia…perquè com ningú ens fa cas! Fins i tot Canal 9, la
“televisión de los valencianos” passa de llarg en agost…Bueno…jo els entenc,
eh? En serio vos ho dic. No es poden comparar les festes de Moros i Cristians
de Cocentaina amb “el dia de la sandia de La Pobla de no sé on” o la “cursa de cambrers disfressats
de falleres de La Vall
de no sé on” o la interessantíssima i mundialment coneguda “desfilada de porcs
senglars de l´interior sud de Castelló”.
No podem competir contra això. No podem i cal
acceptar-ho com és. Tenim la partida perduda d´avantmà. A la gent li agrada més
vore els porcs i les gallines correguent per un bancal siguent perseguides per
jubilats alemanys que els boatos i les nostres esquadres de negres! Si…és
veritat! No podem competir…Ja pot una filà estar tot un any planificant el boato,
buscant qui fa el càrrec i completant amb patiment esquadres de negres…que ara
ve la “Fiesta de los quintos de Viñabermúdez” i et lleva el prime-time de Canal
9! I això que en Viñabermúdez el més jove té 62 anys…El que jo vos dic: batalla
perduda.
La
veritat és que hi ha molt per estudiar encara dins el món de la nostra festa…Per
exemple, un col·lectiu digne d´una tesis de psicologia són els formadors. A
Cocentaina, constitueixen una subespècie festera que cal protegir igual o més
que els voltors de la Mariola. I veus tu que entre els formadors i els voltors
hi ha certs paral·lelismes. A saber:
-Als
dos els agrada agafar fortament la presa: als voltors els conills. Als
formadors, el sabre.
-Els
dos tenen un gran sentit de l´observació: el voltor vola fins localitzar la
presa. El formador va bambant per la
filà fent-se el tontet fins intuir que el músic del bombo va a marcar l´inici
de la marxa mora i ser el primer en agafar el sabre, avançant-se així a altres
formadors que el miren amb cara de carronyers.
-Els
dos solen rivalitzar davant els seus iguals: el voltor lluita amb altres
voltors pel millor tròs de carn. El formador solta missatges a la resta de
formadors per a que sàpiguen que ell és el mascle
que entrarà l´esquadra al Pla.
Si,
amics. Els formadors són únics. I tots solen seguir patrons idèntics de
comportament. Quan ja es sap quin acte té cada fester, solen aparellar-se,
buscar-se. És com si un instint els guiara. De forma espontània es crea un
xicotet comité de formadors que, com un clan paleolític, debateixen qui formarà
i fins on, tot i assenyalant el sabre que s´utilitzarà per a tal ocasió. I en
eixa xicoteta reunió, ancestral i sagrada, es pot observar quins joves
formadors són capaços de sobreviure als veterans i fer-se un lloc formant en
l´Entrà, així com aquells qui, dèbils i ignorats, són desplaçats del clan
formador i es veuen obligats a formar en la Segona Diana.
En
fi. No sé si cap estudiant de sociologia s´ha plantejat fer una tesis sobre tot
açò. La cosa dóna per a molt. Per això, quan eixe estudiant la faça, que ens la
conte. Fins eixe moment, seguirem fent el fem: la festa que ens agrada.
Au,
poseu-me un plis-plaiet que tinc la
gola seca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario